avui em persegueix encara un neguit estèril
voldria desfer-me'n per sempre, però no puc
no m'assossega la música ni la quietud
desitjo un silenci impossible que m'alliberi

impossible, me n'adono, però no puc estar-me'n
i desitjo el meu silenci amb cada so que em torba
voldria respirar la llum de la tarda dolça
però estic empresonada en aquest neguit encara

he desfullat amb els dits el roig de les tulipes
sola he desfet el ram que va florir ja fa dies
sols resten els pètals, que es van arrissant i brillen

sento la companyia de donzelles antigues
i em refugio de nou en el meu món de llibres
una vegada més trobo balsàmics els signes