COSES BONIQUES DEL DIA

veure el sol pondre´s
i tenyir el cel de violeta,
i sortir a seguir-lo

tenir un cake stand i un cake knife a les mans
i imaginar una cuina de lluminosa
i berenars amb quitxalla

assaborir la dolçor d'un formatget artesà
i del record de descobrir-lo un matí de sol i mercat
i amoretes

sentir els gossos veïns que reben un nen amb una bicicleta
i veure una parella jove mirant la casa en venta que m'agrada
i compartir amb tots ells la il.lusió de la tarda

i encara un altre trasllat...

m'agrada haver gaudit intensament de Londres,
aviat torno a aixecar el vol cap a una altra llar...
què afortuanda em sento!!

avui em persegueix encara un neguit estèril
voldria desfer-me'n per sempre, però no puc
no m'assossega la música ni la quietud
desitjo un silenci impossible que m'alliberi

impossible, me n'adono, però no puc estar-me'n
i desitjo el meu silenci amb cada so que em torba
voldria respirar la llum de la tarda dolça
però estic empresonada en aquest neguit encara

he desfullat amb els dits el roig de les tulipes
sola he desfet el ram que va florir ja fa dies
sols resten els pètals, que es van arrissant i brillen

sento la companyia de donzelles antigues
i em refugio de nou en el meu món de llibres
una vegada més trobo balsàmics els signes

gaudint del cel a la terra

carrers de calma
remors del canal i les aus d'aigua
arbres valents florint
noves sensacions a cafès antics
colors insòlits pels carrers i les places
feixuga tornada
però a casa també
llum esclatant
"el nostre duet" de Wim Mertens
el més pur gaudi

un altre canvi d'adreça...

em sento ben bé nòmada

tornar a Londres, però, és amable.

un pont bellugadís,
llarguíssim...

alguns tornaven enrere,
d'altres, pocs,
ni ho intentaven...

una sensació
especial,
poc habitual
per l'homus urbanus
el buit sota els peus
et xucla,
et crida
fatal com una sirena

el més impressionant
no és
l'eco ondulant
del propi pas,
sinó el d'altri,
que apareix
a destemps
i escapa la previsió

em va engrescar tant la suspensió
la lleugeresa insòlita de plomes
a la carn i als ossos tan feixucs,
i el coratge a la pell... coratge!

i tanmateix, ara, a terra ferma,
no em puc treure del ventre aquest vèrtig que m'ennuega