un pont bellugadís,
llarguíssim...

alguns tornaven enrere,
d'altres, pocs,
ni ho intentaven...

una sensació
especial,
poc habitual
per l'homus urbanus
el buit sota els peus
et xucla,
et crida
fatal com una sirena

el més impressionant
no és
l'eco ondulant
del propi pas,
sinó el d'altri,
que apareix
a destemps
i escapa la previsió

em va engrescar tant la suspensió
la lleugeresa insòlita de plomes
a la carn i als ossos tan feixucs,
i el coratge a la pell... coratge!

i tanmateix, ara, a terra ferma,
no em puc treure del ventre aquest vèrtig que m'ennuega